El tren del terror, el ferrocarril de la Val de Zafán

Línia ideada a finals del segle XIX per unir l'Aragó amb el mar, per Sant Carles de la Ràpita
Imatge de la via al costat del balneari de la Font Calda | Francesc Ribera/Fons del Servei Elèctric de Renfe

 

A finals del segle XIX es va idear i dissenyar una línia de tren que havia d'unir l'Aragó, des de la Puebla de Híjar, amb el mar, arribant fins a Sant Carles de la Ràpita, l'empresa que la va impulsar li va donar el nom de línia de la Val de Zafán. La primera part de la via, que arribava fins a Alcanyís, es va construir durant la dècada del 1890, sense massa contratemps. Però no va ser fins al 1942 que es va aconseguir fer arribar el traçat de la línia fins a Tortosa, i és que l'esclat de la Guerra Civil, tristament, va reactivar les obres de construcció de la via, per la importància estratègica d'aquest traçat en la Batalla de l'Ebre. 


Va ser el bàndol nacional, sota les ordres de Franco, que va projectar la construcció de la via fins a Tortosa, utilitzant els presoners de guerra com a mà d'obra per excavar els túnels, en condicions precàries, fet que en va portar molts a la mort. Però la construcció d'aquest tram de la línia no va estar marcat només per les desgràcies de la guerra. Segons explica Sebastià d'Arbó al programa 'Ben trobats', ja des del principi la creació de la via d'aquest ferrocarril va estar envoltada d'entrebancs, fins i tot explica que quan van fer arribar la via a l'altura de Bot, prop del balneari de la Font Calda, una font natural que feia segles que brollava, la Font de la Donzella, va deixar de rajar per sempre. 

 

Tot i els impediments, el projecte de fer arribar la línia fins a Sant Carles va continuar, i es va arribar a aplanar el terreny on havien de col·locar-se les vies. Però les desgràcies van continuar, segons d'Arbó, el tram que anava d'Horta de Sant Joan a Tortosa, on el tren sí que circulava, passava per diversos túnels i era habitual que es desprenguessin pedres o hi hagués enfonsaments que provocaven ferits de manera massa habitual. Durant la construcció, als anys setanta, del tram de via entre Xerta i Pinell de Brai, on s'havia aixecat un pont que creuava la via, l'estructura va cedir i va dificultar, encara més, la construcció. 

 

Imatge d'un dels túnels de la via | Turisme Matarranya

 


Finalment, pels continus accidents i perquè el servei era deficitari, el 1973 l'Administració va decidir tancar la línia completament, ja que el manteniment era gairebé impossible. Segons explica d'Arbó, quan es trobava en una conferència sobre aquest i altres temes a Vall-de-roures, al Matarranya, unes persones grans li van explicar que ells havien viatjat en l'últim tren de línia de la Val de Zafán, i que, durant el trajecte es va produir una tempesta i un llamp va tocar l'últim vagó i hi va calar foc. 

 

Actualment, i des de fa uns quants anys, l'espai que ocupava la línia s'ha convertit en la via verda que uneix l'Aragó amb Catalunya. Un tram que es pot recorrer a peu, en bicicleta o a cavall, tot el recorregut es troba dividit en tres parts: la del Baix Aragó, la de la Terra Alta i la del Baix Ebre. Però les desgràcies que van marcar la construcció i el funcionament d'aquest tren, van romandre a la zona per alguns testimonis. D'Arbó parla d'un home de Roquetes, que anys després que tanqués la línia assegurava que encara sentia passar el tren. 


Ja has fet LIKE? Ara és el moment!

COMENTARIS