Lo Sr. Postu guanya el Concurs de Rodolins i Versos Satírics de la Fecoll

Lo Sr. Postu guanya el Concurs de Rodolins i Versos Satírics de la Fecoll| Redacció - Fotografia: Jan Cortés / FECOLL

 

Lo Sr. Postu, amb l’obra 'Versets d’un lleidatà animorat', és el guanyador de la quarta edició del Concurs de Rodolins i Versos Satírics de la Fecoll/Memorial Jordi Plens, imposant-se per unanimitat a la resta d'obres.

La decisió es va prendre per unanimitat pel jurat format per Josep Borrell, director Territorial de la Conselleria de Cultura de la Generalitat a Lleida; Miquel Pueyo, director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida; Rafa Gimena, president del Col·legi de Periodistes de Catalunya - Demarcació de Lleida, i Joan Carles Mercader, vocal de Cultura de la Fecoll, que van decidir atorgar el primer premi als rodolins presentats sota el pseudònim Lo Sr. Postu de Lleida. 
 
En total han estat onze les creacions presentades al concurs. D'aquestes van passar a la ronda final: 'El penyista lleidatà', 'El sinyor metge', 'Los retratos del radar' i 'El Garrotin d’un Paer que President volia ser!'. Les persones que vulguin llegir les obres presentades poden visitar l'exposició amb els textos originals a la seu de la Fecoll (carrer Obradors, 2).
 

Obra guanyadora


'Versets d’un lleidatà animorat'


La meva vida sense tu, 


no té massa sentit;


Com si no nevés mai a Salardú, 


com aquell calçot esquifit.


 


Imagina’t sense préssics a l’istiu, 


sense boira a l’hivern;


com un mixonet sense niu, 


la meva vida seria un infern.


 


Afededéu que et vull com la meua dona, 


no es pot estar més animorat.


De les lleidatanes, la més bona, 


creu-me: encara no vaig morat.


 


De les dones de Lleida, 


ets la més bella entre totes;


Cap d’elles té, 


les teves magnífiques popes.


 


Sisquere algun dia m’astimessos, 


però yo ya no sé que més vols;


Ho porto pensant des de fa mesos: 


M’agrades més que los caragols.


 


Mosenguard de que mai res et passi, 


jo no ho podria resistir;


Ets millor que les barreges al Blasi; 


Millor que la Seu Vella, queuvaparir!


 


Tant de bo de mi no te’n afartos, 


sóc pagès i pencaire;


El meu amor per tu val tants cuartos, 


com tot l’aeroport d’Alguaire


 


Bé, jo vaig per fenya, 


que he d’anar a asporgar;


A recollir una mica de llenya, 


per si davant del foc vols festejar.


 


Ja per acabar i deixar-ho aquí, 


i encara que et sàpiga greu...


Vull a tot lo món poder dir: 


Que t’astimo, cag*ndéu!


 


Lo Sr. Postu


 





Comentaris

envia el comentari