Amnistia Internacional no reconeix els consellers empresonats com a presos polítics

L'organisme considera que els investigats són acusats de càrrecs que «poden constituir un delicte»
 
Amnistia Internacional no accepta el terme «presos de consciència» pels membres del Govern empresonats
Amnistia Internacional no accepta el terme «presos de consciència» per als membres del Govern empresonats | Gtres

 

La situació que viuen els membres del Govern empresonats, així com la dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, no es pot considerar de presos polítics, o com ho identifica Amnistia Internacional, de «presos de consciència». Així ho ha remès un portaveu de l'organització defensora dels drets humans a 'El País', on s'ha reconegut que, en tractar-se de persones acusades d'actuacions que «poden constituir un delicte», no es remeten a aquest qualificatiu per identificar la seva situació.


Veu necessari que es retirin els càrrecs per sedició


Des de l'extensió a Espanya de l'organisme, s'ha acceptat el procediment que estan desenvolupant sobre els diferents membres del Parlament. En canvi, no s'han mostrat conformes amb la situació dels dirigents de les organitzacions civils, considerant que, si bé tampoc els poden considerar com a presos de consciència, veuen necessari que se'ls hi retiri «els càrrecs de sedició», per tal de posar fi al seu «empresonament provisional». En aquest sentit, han reiterat que els investigats estan detinguts amb una denominació correcte, doncs «cap d'ells compleix els requisits» per ser considerats presos polítics, al mateix temps que expliquen que, el motiu per no utilitzar aquest terme per fer-ne referència és que «no existeix una definició internacional» per identificar-lo.

 

Pendents del judici


Finalment, des de l'organisme internacional s'ha afegit que estaran pendents del desenvolupament del judici, del qual han afirmat que, de moment, s'està realitzant d'una manera «justa», tant pels membres del Govern com pels representants de la Mesa del Parlament. Han acabat afegint que la principal responsabilitat de les autoritats judicials és la de «garantir la discrecionalitat de la fiscalia», a la qual han d'impedir que treballi d'una manera «arbitrària o desproporcionada».




Comentaris